Monthly Archives: febrer 2015

La veu de l’experiència o fer segons bufa el vent

Farà quinze anys vaig assistir a una decisió important que s’havia de prendre a casa Rafel de Caxanc de Gandesa. De cop i volta la vinya va aparèixer a les nostres vides i calia fer-se càrrec d’ella. Jo havia anat a vermar moltes vegades, però res més.
Als anys del canvi de segle a la Terra Alta es feien grans plantacions de varietats negres, el vi negre era el millor, prevenia malalties… i la gent estava expectant amb les obres del reg i amb l’arribada del manà del cel gràcies a les centrals eòliques que apareixien en forma de projecte.
Finalment a casa va prevaldre l’experiència transmesa per part de mon iaio a mon pare i la garnatxa blanca va ser la tria per plantar. Completament a contracorrent del que s’estava fent, al costat de les vinyes velles plantades per mon iaio, van nàixer les noves garnatxetes, de peus americans, empeltades pel Carxano.

image

Després de 15 anys, la Terra Alta és el cor mundial de la garnatxa blanca i les centrals eòliques han proliferat pels llocs permesos, segurament amb les pertinents comissions que ara deuen descansar a Andorra, Suïssa o vés a saber on,  i ara sense subvencions, ja no són tan fantàstiques com les van pintar.
Els vents van bufant, les vinyes creixent i les coses adaptades a la terra triomfen. Apostar per la tradició té el valor afegit de l’experiència, però la repercussió al mercat més que exigent del vi, apareix quan s’ha estat treballant des de la innovació, amb els elements autòctons.
Brindem amb una copa del nostre vi, per la nostra terra, que no la tornem a vendre al primer que passa amb promeses que s’emporta el vent, sinó que ella, la nostra terra, ens donarà el que necessitem, cuidant-la, respectant-la, creient en ella i en qui hi viu. Visca la terra…

Publicat per Marc Jornet Niella

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Una recompensa?

La meua vida ha resultat estar plena d’etapes marcades per diferents canvis de domicili, això m’ha portat no molt lluny, però si fora dels meus orígens i de tant en tant tornant-hi.
Gandesa, Tortosa, Gandesa, Barcelona, Gandesa i Tortosa.
L’etapa actual ja és gairebé la més llarga i sens dubte la més gratificant, professionalment i personal.
Sempre m’he sentit, però, lligat a Gandesa i sempre m’ha atret participar i organitzar-hi coses.
Una de les coses que més valoro ha estat el projecte  iniciat fa prop de 20 anys i que, en part, encara dura!  amb la revista La Serena i la recuperació de la Festa de Sant Antoni.

image

He après moltíssim, de ballar la dansada ja en sabia, gràcies a ma germana i l’esbart dansaire de Gandesa, però mai ho havia fet al voltant de la foguera. Cantar ditxos al costat d’Alfonso Monforte, Gregori de La Sénia i la gent de la rondalla. Fer subhastes de llenya i cócs. Estimar encara més Gandesa al costat de Mateu Aubà! Descobrir els secrets de la cuina tradicional amb la Tere Lluís, la M. José López, la Montse Barceló i les altres cuineres. Organitzar i gestionar amb la Ma. José Sabaté. Buscar llenya i plantar fogueres amb Joaquim Fontoba, Miqui Clúa, Esteve Llop i els altres, coordinar una revista amb Jordi Prades. Enramar carros, anar a buscar matissa, sepell, timó… Una experiència vital intensa que m’ha fet sentir gandesà de cap a peus.
Ara han passat anys, inexorablement, i em trobo ensenyant les tradicions gandesanes als meus fills, i una bona notícia m’arriba i em mou a escriure: la declaració de Festa d’interès comarcal de la Festa de sant Antoni de Gandesa!

image

Penso si és una recompensa per la feina de tants anys, però sé que no, és un reconeixement a la gent que ha sortit a plaça cada any, a qui ens ha fet cócs, a qui ens ha ajudat. Un reconeixement per a Gandesa i merescut.
Visca sant Antoni!

Publicat per Marc Jornet Niella

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized