Monthly Archives: Agost 2015

Te tancaran a la presó!

Esta frase l’han dita pares i mares patidors que van viure la postguerra i la repressió feixista, als seus fills, quan ja en democràcia han expressat públicament la  seua opinió, evidentment contrària al govern de torn.
A Gandesa parlar de presó és parlar d’un edifici concret, que encara és en l’imaginari de la gent més gran, que el van veure funcionar.
Ara la presó torna a estar d’actualitat, se li ha fet una nova reforma.
El Palau del Castellà és un dels edificis més antics de Gandesa i per això és evident que s’ha reformat moltes vegades, adaptant-lo a les necessitats del moment. Amb una clara idea del què s’hi volia fer, com al segle XVII, quan li van obrir la porta del Delme, o al segle XIX quan el van convertir en presó, tancant la porta del Delme, reforçant-lo i obrint un pati per als presoners.

image

Després que va deixar de ser presó, l’edifici va entrar en decadència i va arribar a un estat ruïnós, perdent la coberta i gairebé la dignitat.
A partir d’aquell moment ha estat sistemàticament maltractat, expoliat i menystingut. Les primeres reformes no tenien cap ni peus, pocs recursos i cap idea clara del què havia de ser. Però a poc a poc, va començar a albergar actes i activitats, formant part de la quotidianitat gandesana i reivindicant-se així com a espai ciutadà i fent que la pròpia gent de Gandesa marqués el camí per convertir-lo en testimoni de la història col·lectiva i en espai per fer activitats públiques.
La recuperació de les portes interiors, la declaració de BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) per part de la Generalitat, en la que vaig tenir el goig de col·laborar, i una aposta decidida per tornar-li la dignitat perduda l’han començat a posar al seu lloc.

image

Evidentment tota reforma és criticable, i més tractant-se d’un element patrimonial de la magnitud del Palau del Castellà. A mi, en general, m’agrada com ha quedat: les finestres tanquen, les parets no deixen anar terreta, el sostre de la sala del Delme ara si que fa goig, el sostre de dalt desentona des del primer dia i ara encara més amb les reformes, el parquet sorprèn, però li dóna un aire nou a la sala, la recuperació del cremaller, del pati, les reixes… Però les escales no m’agraden.

image

La porta de fusta si, però les escales no. Les que hi havia eren velles lloses de pedra, irregulars que potser contravenien alguna norma, però amb l’obertura de l’accés lateral això es podia relativitzar i arrejuntant-les amb una mica de gràcia, qui sap? Tenien aquell aplom que dóna la pedra vella i gastada. Però posem que cal canviar-les, fem-ho. Una mica més amples, menys rosades… segur que cadascú té una idea genial (tothom té màsters en disseny i arquitectura!)
El meu Palau del Castellà ideal, s’assembla molt a l’actual, però té una coberta nova, amb uns bons cavalls de fusta, una placeta a diferents alçades per fer-hi actes a l’aire lliure i a la porta del carrer Pes Vell no hi ha escales, hi ha un pont llevadís perquè s’ha recuperat el fossat defensiu.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized