Monthly Archives: Setembre 2015

Escric

Al llarg del temps he anat llegint i alguna vegada he escrit, ara he provat d’escriure algunes coses i no n’estic descontent. He escrit teatre i s’ha representat, ja sé que això no em converteix en dramaturg, però la representació del Casament Reial de Gandesa 1319, amb el meu text va ser tot un esdeveniment! (com diu un dels personatges de la Cort castellana). Enguany, el 18 d’octubre es tornarà a representar a Gandesa. I a més, he escrit una altra obreta lligada a l’anterior que, qui sap?
També he escrit poesia, però això ja fa més anys. Tot i que podria fer alguna nova provatura, perquè no?
I en prosa, vaig guanyar un premi a l’institut i ara he presentat un conte a un concurs, que no ha guanyat, però que no m’ha quedat del tot malament, en tot cas ho ha de jutjar qui el vulgui llegir, aquí us el deixo:

image

UNA SORTIDA A DOBLE PORTA
Marc Jornet Niella

Hauré de marxar que avui me s’ha fet tard i és l’hora que surt la mosca negra. Però s’està tan bé amb els peus dins del riu.
A tu també t’agradava deixar passar el corrent entre els dits dels peus i de tant en tant aixecar un peu i deixar caure les gotes d’aigua, cada vegada més a poc a poc i les últimes gotes feien cap a Instagram, amb els cercles que dibuixaven sobre l’aigua. I després esperar el teu coret al mòbil.
M’arrisco, unes quantes picades són un peatge assumible a canvi de recordar-te al meu costat. Des de que vas marxar a buscar noves sensacions, que jo estic més aferrada a les més bàsiques, a les més senzilles.
Des de que vaig descobrir-te, la meva vida va girar com un mitjó. Quan vas marxar, vaig decidir que no valia la pena tocar-lo, ja m’anava bé, en tot cas ja l’aniria sorgint.
Quines panxades de riure, vaig passar-me l’estiu amb la sensació d’anar caient, però sense arribar mai a tocar terra. Cada dia era més màgic que l’anterior i més ràpida la baixada! Estar amb tu va ser sensacional.
He de marxar, ja ho entendràs. Em vas dir. Tu tot ho fas fàcil i vas marxar i ja està. I jo no m’hi trenco el cap, ja ho entendré! Què vol dir ja ho entendré? No sóc jo qui ha dit això! Mil voltes li donava a qualsevol cosa abans de decidir-me i ara has marxat i ja està. Ja ho entendré.
Quin goig ser així, no patir tant per qualsevol cosa. Això m’ho vas ensenyar tu i ara me n’adono, quan ja has marxat. També em vas ensenyar a viure moments únics, davall dels llençols, descobrint fòssils, pescant estels al vol al terrat. Vas ser la meva revolució.
I jo et vaig ensenyar a… a trobar coses impossibles a internet, a tirar les medicines caducades i a posar gel a més de dos gots de tub alhora. No se sap mai.
Ja veig que qui ha sortit guanyant he estat jo, he après tantes coses amb tu. I tu ara ets un moment dolç del passat. Un dia em vas dir el passat se’n va i potser algun historiador ho trobarà algun dia, fent reviure els records que ningú ja té.
Ara ho entenc, vas marxar per a que pogués tocar de peus a terra, deixant de caure i mirant endavant. Això nostre no va ser amor, va ser una estampida incontrolada de colors, sabors i textures.
Se’n va parlar a una banda i l’altra del riu de la nostra aparició, juntes, en plena Festa del Renaixement. Però la meva nova percepció del passat m’està ajudant a viure-ho molt millor, i tot gràcies a tu.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized